dimarts, 17 de gener de 2012

Nits que emulen l'Escòcia d'Irvine Welsh

-Me encanta esta sensación, mis pies sobre el asfalto blando por el calor primaveral, la suave brisa que te recorre todo el cuerpo, especialmente la entrepierna, sientes un inmenso poder al estar desnudo bajo las estrellas mientras un gigante vestido de ciudad sortea los coches a su alrededor. No pienso en nada mientras me la estoy meneando, no necesito recurrir a las fantasias sexuales de mi interior, solo yo desnudo y las estrellas dándome su aliento. Es muy hermoso, el tiempo vuela cuando eres joven y te masturbas.

—No serás joven siempre, Mark. El mundo está cambiando, las relaciones están cambiando, la música está cambiando,las drogas están cambiando, hasta los tios y las tias están cambiando! Dentro de unos años no habrá ni tios ni tias, solo gilipollas. No puedes quedarte aquí todo el día soñando con la heroína y con "Ziggy Pop".
—Es Iggy Pop!
—Lo que sea. De todas formas el tío está muerto.
—No lo está. Tommy lo vió en una gira el año pasado.
—La cuestión es que tienes que encontrar algo nuevo.


Trainspotting.

The machine... which I fell in love

Encara que no ho semble...jo m'enamore com la resta del planeta...Però no potser, perquè ha deixat ben clar que ell està per a altres perquè viu d'això i diu que si cap dia reunisc la pasta podré alliberar-lo...malgrat això, el visite bimestralment tot en secret quan acabe la facultat i m'escape. M'encanta quan posa per a mi i em cau la baba (i se m'oblida que altres també el toquen/desitgen) i conversem una estona i sospire per llevar-li el plàstic... i el toque i recorrec tot el màstil i li estripe aquell gemec tant 70's i ens fonem en un sol ens armònic i el faig bramar i ell a mi m'al·lucina i en acabant de tot, reste enmirallat contemplant-lo i el moment màgic es trenca quan ve el/la madamme i diu que el meu temps amb ell s'ha acabat... Minuts després quan agafe tots els trastos i baixe al carrer, reste inmòbil i melangiós observant aquella finestra... a voltes és tot tan injust.

(Quan estudiava a la facultat m'escapava a les botigues de música a tocar i provar guitarres i baixos)

...buscamos emprendedores...

Com a adult, continue sent patètic.

"Informados, instruidos, hidratados, interinos...
A veces frescos como rosas,
a veces tensos como cobras.

Liberales, liberados, levemente tatuados...
De alta cuna, de baja cama...
Hola wap@, ¿estudias o trabajas?"

Y si a los catorce dejé de jugar,
y a los diecinueve paré de crecer,
y a los veinticuatro acabé de estudiar...
Dime qué dejo ahora".

Tupé i botes...

"Esas chupas vaqueras de D&G,
habrán costado un pastón, pero les sientan muy bien.
Siempre a la avanzada, en cada temporada.

Marcando la pauta en el reciclaje,
Dándole al estándar, otra vuelta de tuerca.
Pasando TO-TAL de lo comercial.

Ya no consumo prensa popular,
¡jóvenes creadores!
sólo revistas raras de la FNAC.
Y es que este año se vuelve a llevar,
todo lo marginal!!
"

Ètica

1. Sobre la navegació vital.

Mentre reposaven a la posada, l'alumne va preguntar al mestre allò que li entelava el pensament:

- Mestre, vosté ha comparat la vida amb el periple d'Ulisses, amb una creuada almogàver o amb vagar i divagar més propi de la pirateria... Com faré per discernir què és què sóc i com he de fer?

Llavors el mestre va empassar-se una mica de ratàfia que els havien servit i tot seguit va sentenciar:

- Los que hundimos barcos, luego volamos alto. - Tot emulant la dicció ingeniosa del barroc castellà-.

Apologia de la nocturnitat

"Mai els entrarà al cap que aquestes cançons* s'hi crearen desde la serietat i el patiment, que són el producte de nits d'insomni, que m'han costat sang i han debilitat els meus nervis"

Edvard Munch.(Pintor i gravador noruec)

* La cita original diu pintures en comptes de cançons. En qualsevol cas, tot creador pot convergir-ne.

Reivindicació de l'oci

"El problema era que tenías que seguir escogiendo entre lo malo y lo peor hasta que al final no quedaba nada. A la edad de 25 la mayoría de la gente estaba acabada. Todo un maldito país repleto de gilipollas conduciendo automóviles, comiendo, pariendo niños, haciéndolo todo de la peor manera posible, como votar por el candidato presidencial que más les recordaba a ellos mismos.

Yo no tenia ningún interés. No tenía interés en nada. No tenía ni idea de cómo lograría escaparme. Al menos los demás tenían algún aliciente en la vida. Parecía que comprendían algo que a mí se me escapaba
".
C. Bukowski.:

ionki (o records en present continous)

En aquella època no teníem passat ni creiem en el futur, solament teníem PRESENT. Tant se val de nit com de dia, ens “posàvem” a totes les hores, de la més pura i honesta que sonava. Quan qualsevol de nosaltres tenia una nova i trucava per telèfon, la resta sortíem corrents per compartir-la. No rebutjàvem menors ni majors i per vici, sucumbíem a les pentatòniques. Ens arriscàvem i perdíem temps, feina, salut, diners i parelles per les mínimes glòries. Tot era banal quan la consumíem.

En aquella època era addicte...estava enganxat a la música.

Passem la vida amb imprecisions

És estrany no saber res, mai estar segur
d'allò que és vertader o correcte o real,
i veure's obligat a matitzar o això crec,
o bé, això sembla:
algú deu saber-ho.

És estrany ignorar com funcionen les coses:
l'habilitat per trobar allò que necessiten,
el seu sentit de la forma, la seua puntual disseminació
i la seua voluntat per canviar;
sí, és estrany.

Fins i tot vestir n'és, de coneixement
-ja que la nostra carn,
ens envolta amb les seves decisions-

i no obstant això, passem tota la vida amb imprecisions,
així, quan comencem a morir
no tenim ni idea per què.

Philip Larkin.(Poeta del fracàs)

Cercant l'home en cursiva, de moment

"Ah, la juventud. Es como heroína fumada en vez de esnifada. Evaporada tan deprisa que resulta increíble que hayas tenido que pagarla"

Burlando a la Parca, Josh Bazell.

Considerades les perversions i corruptel·les, res mereixia més d'un cigarret d'atenció. Volades baixes.

D'esquenes al món, descreences de tot

Primer vaig creure en la puresa de les ideologia, després en la filosofia, més tard en la literatura... A hores d'ara el que està en crisi no és solament el meu compte corrent, sinó la meua fe en les paraules. A mesura que passen els anys sóc més escèptic. Em pregunte quina serà la propera fe que em captive... Estàs tu, el rock'n'roll, el silenci i la meua estimada soledat. (¿O ets tu, la que em tens a mi, com em tenen la soledat i el rock'n'roll?). L'estima no és una fe, sinó un fet, cosa que no és cap déu ni cap idea ni cap paraula. No necessite creure en tu perquè sé que ets real i, sovint més real que jo mateix que m'embolique i em dinamite continuament. En mi, ja fa dies que no hi crec. La vida és un seguit de descreences.

La utopia o l'exercici del feligrés


 La utopia no existeix. Bé, no materialment. La creença en aquesta és com qualsevol religió, necessita fe...i màrtirs!!

"Perquè la utopia no estava en cap lloc [...]. I l'home aconseguiria crear eixe lloc somiat únicament construint-lo amb les seus pròpies mans"
Paul Auster, La trilogia de Nova York.

Les utopies que poden ser, són les que el subjecte pot assolir i exercir. Són factibles, en conseqüència deixen de ser utopies. Les altres..., en qualsevol cas, no deixen de ser aspiracions potencialment frustadores, vergonyants i ofensives... com la redempció, el paradís, Al·là o qualsevol merda retòrica del Pentateuc.
Les utopies no s'hi formulen/pensen/sommien..., les utopies s'hi prediquen/viuen/actuen o d'altra manera s'hi provoquen!