dijous, 18 de juny de 2009

Qualsevol nit pot sortir el Sol...

Flipat estic gent, m'ha arribat un correu dels Premis Ovidi Montllor 2009 de la música en valencià i resulta que estem nominats com a finalistes en la categoria grup revelació. No és la panacea però ja ens va bé, que nosaltres som els tios més simples del món i ens limitem a passar-ho brutal fent Rock'n'Roll. Aixó, que una notícia pot alegrar-te el dia, qualsevol nit pot sortir el Sol... Us deixe un vidiet que vam fer (semblem titelles eh?) mira que disfrute com un porc,xé!! jajaja:

VIDEO CORRE FORA

dilluns, 15 de juny de 2009

A vegades no sé per on em sortiràs...





Puc ser tan garrulo que flipe amb les cançons d'un grup exliderat per un paio amb pinta de glam-rocker homosexual dels 80's enganxat a la coca( el tio em fa moltíssima gràcia). La lletra és més del mateix, però la música és de començar el dia de puta mare i amb ganes. Millor que un batut de proteïnes i una sessió de gym. Ànims i muaks a tothom!!

diumenge, 7 de juny de 2009

Anit vaig carregar la pistola

Maleït el dia que vaig aprendre a dir: Bon dia!
Maleït el dia que vaig ser conscient de classe i nació.
Maleït el dia que vau donar sentit a la meua existència.
Maleït el dia que vaig injectar-me a les venes pura rebel·lió.

Maleït el dia que em vaig veure exhortat a la eterna militància.
Maleït el dia que em vau obligar a esdevenir allò que volíeu.
Maleït el dia que només teníem vinagre per a la lactància.
Maleït el dia que sota l'anyell trobàrem la guineu.

Car ara udole com un llop,
cada nit solitari,
al terrat,
païnt la ràbia.






Un flux d'impotència i decepció em recorre el cos. País, tant t'estime, tant t'odie. La pistola carregada, però els mots MAI maten. Encara que s'afanyen a prohibir-los(nos).

dimecres, 3 de juny de 2009

Te deix, pin up, un post com a penyora...

Lady Corleone deixa València.

Comence manllevant el títol a una de les nostres autores de la postmodernitat (Te deix, amor, la mar com a penyora, Riera Carme, Ed. Proa). Perquè justament aquest llibre tracta de les formes de vida alternatives, d'estar i viure conscientment al marge de les convencions socials. El paradigma de l'anada contra corrent i la llibertat. Perquè és això que m'has ensenyat i que he aprés i saps que si alguna volta m'arribe a fer el tatuatge (pel qual sempre em preguntes xD) en certa manera serà per inspiració teua.

Perquè tens els teus motius (i ganes) de marxar i encara no sé pas si ens tornarem a veure o si un dia rebré una trucada des de la Pampa oferint-me ensenyar català a la gent d'allà (serà signe de què tot va genial i els teus somnis van acomplint-se i a més, què per fi som un estat i puc ser ambaixador a sudamèrica xDD) .
Saps?Encara no he assimilat massa bé, supose que pels putos exàmens que em ténen el cap massa fregit, però pense que et trobaré a faltar moltíssim encara que no ho cregues, i la certa redempció, i eixa forma tan particular de posar-me les piles, la teua persperctiva, els teus particulars gustos cinèfils, el teu projecte tan utòpic,...

En al distància i per mail seguiré flipant com si anara d'LSD amb el món que t'envolta, allò que t'ocorre i que se m'escapa i m'aclapara perquè eres única. Do you know?
I segur que moltes vegades em descollonaré sól i ma mare preguntarà de què m'estic rient ara?
Li diré: coses meues! ( pensant alguna animalà,alguna gràcia, acudit o "giro còmico" dels teus)

T'he agraït mil voltes, i aquesta és una més, els moments de glòria, les nits davant una birra i les converses i passe de fer aquelles llistes d'agraïment enormes quan m'entens perfectament si dic: GRÀCIES, beibe! Per haver-me deixat formar part d'un raconet petit de la teua vida.

Bon voyage, pin up!(perquè sempre ho seràs, xD)

Un besot enorme.

P.d: Saps que si alguna volta han de publicar-me alguna cosa i no he de fer cap mamada al tio de l'editorial, tens la dedicatòria assegurada perquè si no fóra per tu, saps que mai m'hagués animat a escriure més enllà d'un post-it. Gracies una vegada més.
--------------------------------------------------------------

IRSE (M.Benedetti)

Cada vez que te vayas de vos misma
no olvides que te espero
en tres o cuatro puntos cardinales

Siempre habrá un sitio dondequiera
con un montón de bienvenidas
todas te reconocen desde lejos
y aprontan una fiesta tan discreta
sin canto sin fulgor sin tamboriles
qué sólo vos sabrás que es para vos

Cada vez que te vayas de vos misma
Procurá que tu vida no se rompa
Y tu otro vos no sufra el abandono
Y por favor no olvides que te espero
con este corazón recién comprado
en la feria mejor de los domingos

Cada vez que te vayas de vos misma
no destruyas la vía de regreso
volver es una forma de encontrarse
y así verás que allí también te espero

dilluns, 1 de juny de 2009

Injectant-me una d'Espriu...

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.