dimarts, 22 de març de 2011

El fang del segle XXI

Mentre recull la paperassa que copsa tota la meua taula d'estudi no faig més que repensar la situació a Líbia i tot l'enrenou muntat. Alguns parlen de solidaritat internacional...jo amb això de la solidaritat sempre he anat amb molta cura, és un acte voluntari i conscient, sempre!! Jo sóc solidari si em dona la gana i sempre per un motiu o altre. No podem, no ens poden, obligar a ser solidaris. Necessite més informació per emetre un judici. Ja ho he trobat. A El Mundo, que no gaudeix precisament de ser una gaceta anticapitalista, hi diuen que Gadaffi pretenia nacionalitzar les petroleres des de fa 2 anys: ja ho tens! Als senyors occidentals els molestava que el petroli que saquejaven, ara de sobte fóra del poble libi. I tant me fa que en realitat siga per a Gadaffi, si no actuem de la mateixa manera(o amb la mateixa vara de mesurar que diria mon pare) amb el poble palestí, assejat pels malnascuts sionistes... Tinc pesar, però no eixe pesar que tu m'expliques quan estàs enamorada, no, és un pesar de mal cos, de patiment.
Oller, Burroughs, Llull, una foto del Ché... cal que un dia ordene açò d'una puta vegada! A 3 metres de la meua taula, hi està la Mireia, a l'ordinador, fent un estudi de mercat sobre adolescents per a una empresa fantasma, com a pràctica per a una assignatura. Ve i em demana foc, diu que les multinacionals són unes filles de puta tendencioses i que no vol mostrar-me l'estudi de mercat perquè fliparia només amb les variables de considerar... li preocupa Libia, diu que això no té nom. O si: Multinacionals.

La paradoxa és forta,un estudi de mercat per a corregir i la foto del Ché damunt la taula: què merdes ens ha passat, Ernesto?

dimarts, 15 de març de 2011

El pronom paga les factures

Ho faci.

Josep Pla


Voldria parlar ara del pronom...

N'hi ha, d’enclítics i de neutres, observen-los!

Jo hi condemne l’omissió,

i el dret és el dret, ací i allà.

M’abrace a la genuïtat, m’hi copse, i ho vull!

Car d’ingenuïtats, me’n sobren

perquè el xovinisme, ho és, global.

M’hi esforce, ja en sabran vostés, de tot açò, n’estic segur.

Mentrestant, el pronom em paga les factures... me les paga, ausades.