dimecres, 15 de desembre de 2010

Accepció de Fàstic

m. Subst.1.Fàstic és repetir tres dies el mateix dinar o inclús no tenir dinar (déu nos guard). 2.Fàstic és demanar sempre per favor i demanar perdó contínuament. 3.Fàstic és no indignar-se perquè no s'hi prorroga el subsidi i en canvi,al dia següent, posar el crit al cel perquè no poden volar (p.exmpl.:vola qui té pasta, que no em vinguen amb "vuelings" i amb l'hepillataviatperquècostemésbarat), tot plegat perquè hi ha uns senyors que al contrari que la majoria erma i pudenta no consentien la rebaixa de sou. Jo no he volat en ma vida,diré més, dubte que haja sortit d'un radi de 100 km d'aquesta habitació. 4. Fàstic és veure com els obliga l'exèrcit a tornar a la feina i mentrestant l'Estat els utilitza de boc expiatori (p. exmpl. :damunt de puta, posa el llit).5. Sentiment de treballadors com el d'Olot que veien que els havien dinamitat el futur i no els quedava una altra. 6. Fàstic és plantejar-se tornar al vell negoci... 7. Fàstic és veure's superat i no tenir una altra que engolir fang sec. 8. Fàstic és no poder demanar el sou que et deuen per por a pedre la feina. 9. Fàstic és ser camperol tolit i mestressa cansada. 10. Fàstic és "aquesta setmana no, fill".

Tot just avui, he dormit més hores que no acostume. Bon dia i que siga tan curt que quan obriga els ulls siga hora d'estar al llit.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Dona'm paciència, perquè si em dones foc ho cremaré tot

L'enteniment en qui el juí no és clar
forçadament ha pendre opinions:
voluntat mou sofístiques raons,
fent-les valer e per bastants passar.
A. March.

Si vas a intentar-ho

ves fins al final

en cas contrari no comences.

Tal volta supose perdre núvies

esposes, família, treball

i potser el cap.

Tal volta supose no menjar durant

tres o quatre dies.

Tal volta supose l’art,

al banc del parc.

Tal volta supose la presó.

Tal volta supose humiliació.

Tal volta supose desdeny, aïllament.

L’aïllament és el premi.

Tot plegat és per a posar

a prova la teua resistència,

les teues autèntiques ganes de fer-ho

i ho faràs.

Malgrat el rebuig i

las ínfimes probabilitats,

i serà millor que qualsevol cosa

que pogueres imaginar.

Si vas a intentar-ho,

ves fins al final.

No existeix cap sensació igual.

Estarás solament amb els deus,

i las nits cremaran amb flames.

Portaràs les regnes de la vida

Fins i tot pel riure perfecte

és per l’única cosa que paga

la pena lluitar.*

* El poema és Tira els daus, de Charles Bukowski. Crec que hauríem de llegir-lo cada dia en aixecar-nos del llit perquè cada dia el graó a pujar està més elevat.


dijous, 2 de desembre de 2010

Cadàver Astoria

Resulta que seguim escampant espurnes que engresquen la creació. Aquesta vegada, hem treballat la creació de tallers literaris per als nostres alumnes. Al final, resulta que ens ha despegat a tots la voluntat d'escriure cosetes. Com diria el meu estimat camarada i membre de l'Acadèmia Universal del Fum, Aaron," son cosas del novicio del magisterio".
A partir del l'obra surrealista "Un cadàver exquisit", i la seua construcció, Aitana, Borja, Indira, Irene, Carmen, Ana, Aaron i un servidor hem perpetuat el nostre assassinat: Més que una cadàver exquisit, resulta un cadàver Astoria.

Sempre passa el mateix
quan torne a casa al matí
encara queden estels desperts,
la nit amaga les pors que ningú pot amagar
i, el dia les trau.
Sense gens d'estima per la passió
ni pel gall, ni per les crestes, ni pel crostó:
només pau, sexe i rock'n'roll.