dimarts, 14 de desembre del 2010

Dona'm paciència, perquè si em dones foc ho cremaré tot

L'enteniment en qui el juí no és clar
forçadament ha pendre opinions:
voluntat mou sofístiques raons,
fent-les valer e per bastants passar.
A. March.

Si vas a intentar-ho

ves fins al final

en cas contrari no comences.

Tal volta supose perdre núvies

esposes, família, treball

i potser el cap.

Tal volta supose no menjar durant

tres o quatre dies.

Tal volta supose l’art,

al banc del parc.

Tal volta supose la presó.

Tal volta supose humiliació.

Tal volta supose desdeny, aïllament.

L’aïllament és el premi.

Tot plegat és per a posar

a prova la teua resistència,

les teues autèntiques ganes de fer-ho

i ho faràs.

Malgrat el rebuig i

las ínfimes probabilitats,

i serà millor que qualsevol cosa

que pogueres imaginar.

Si vas a intentar-ho,

ves fins al final.

No existeix cap sensació igual.

Estarás solament amb els deus,

i las nits cremaran amb flames.

Portaràs les regnes de la vida

Fins i tot pel riure perfecte

és per l’única cosa que paga

la pena lluitar.*

* El poema és Tira els daus, de Charles Bukowski. Crec que hauríem de llegir-lo cada dia en aixecar-nos del llit perquè cada dia el graó a pujar està més elevat.


1 comentari:

  1. Grande Bukowski!! Yalosabes!
    Tenim un cafenet o birres pendent eh, que els cotilleos que mos acumulen senyor! : )
    Un besot perleta!

    ResponElimina