voluntat mou sofístiques raons,
A. March.
Si vas a intentar-ho
ves fins al final
en cas contrari no comences.
Tal volta supose perdre núvies
esposes, família, treball
i potser el cap.
Tal volta supose no menjar durant
tres o quatre dies.
Tal volta supose l’art,
al banc del parc.
Tal volta supose la presó.
Tal volta supose humiliació.
Tal volta supose desdeny, aïllament.
L’aïllament és el premi.
Tot plegat és per a posar
a prova la teua resistència,
les teues autèntiques ganes de fer-ho
i ho faràs.
Malgrat el rebuig i
las ínfimes probabilitats,
i serà millor que qualsevol cosa
que pogueres imaginar.
Si vas a intentar-ho,
ves fins al final.
No existeix cap sensació igual.
Estarás solament amb els deus,
i las nits cremaran amb flames.
Portaràs les regnes de la vida
Fins i tot pel riure perfecte
és per l’única cosa que paga
la pena lluitar.*
* El poema és Tira els daus, de Charles Bukowski. Crec que hauríem de llegir-lo cada dia en aixecar-nos del llit perquè cada dia el graó a pujar està més elevat.
Grande Bukowski!! Yalosabes!
ResponEliminaTenim un cafenet o birres pendent eh, que els cotilleos que mos acumulen senyor! : )
Un besot perleta!