dissabte, 28 de març de 2009

En el tejao'!!

Pots pensar de mi allò que vulgues. Que sóc un inadaptat. Que tinc incontinència verbal. Per a tu sóc un soberbi o per a tu sóc massa rígid. Que m'hi passe de radical. Que no m'estic de riure'm de tot. Digue'm el que vulgues. Restaré sol en aquest turonet, al meu aire, gaudint d'aquestes coses per a bojos.

Digues el que vulgues sobre mi y sobre com visc la meua vida. Sobre mi i sobre la meua bogeria i l'aparent soletat en aquest turonet de la cutrez xDD. Però des d'ací, s'hi veuen millor les coses. I sembla que pinten bé. Si més no, per a aquest boig.


La primavera: dic més tonteries que mai, dorm millor que mai, em refrede més que mai, i vaig tan tan tan eixit que pega per tapar forats al cel...

Tanmateix, em mire a l'espill i em veig(que ja feia molt de temps que no) fins i tot més mono (però no rollo orangutà, sino "en plan guapazo"... beneïda miopia la meua , eh?).

dilluns, 9 de març de 2009

De l'homo sapiens sapiens a...

“A Nova York ho omple tot el sexe; els que ho aconsegueixen, els que intenten aconseguir-lo i els que no es mengen ni una rosca. No m’estranya que la ciutat mai dormi, està sempre pensant en cardar…”
Carrie, protagonista de Sex and the city.


Em sembla a mi que ací, i vaja, allà on arriba la postmodernitat, ocorre el mateix... El Sol llueix i la vesprada allarga. Als adolescents entre 20 i 30 anys els abelleix sortir a fer unes birres, posar-se les ulleres de Sol i gaudir d'una bona xarrada amb la gent i riure, sempre i sobretot, riure.
A la cantonada, tenim la primavera que ve amb uns texans ajustats dibuixant uns malucs esculpits pel mateix Donatello que trontollen l'homo sapiens i una samarreta curteta que suggereix un melic molt sexy. Aquest, s'embobarà observant-la fins al punt de consumir-se(sense a penes tastar-lo), el cigarret. Inevitàblement, ell s'en adonarà, baixarà el cap, rebufarà i començarà el seu suïcidi anual. En serà conscient, de la irreversible greu mutació, preguntarà per què a ell, cercarà raons de la seua indefensió i debilitat que remetran a l'època terciaria quan anava descalç i nuu i sense les "Converse" ni l'slim jean. Cauran els seus principis, la fermesa de les seues conviccions, l'escassa maduresa que ha assolit...serà tard per descendir al Tàrtar i pregar a Chronos perquè ature les busques del temps a l'hivern, quan ell és cec.
Resignat, percebrà la metamorfosi. Així com un presoner al corredor de la mort, païnt la circumstància, assumirà que ha esdevingut un "homo patèticus".

Sí. La punta de l'iceberg de l'evolució, la màquina perfecta feta pel millor arquitecte a la seua imatge i semblança, el paradigma de la racionalitat, el superdepredador, el natxo Vidal dels homínids, la versió 2.0 de l'homo sapiens estarà derrotat als peus del "cromo de criatura". L'única cosa que li sortirà de la boca serà:
-Puffff....déu sagrat quina tia!

dissabte, 7 de març de 2009

Ja hem parit...

...dormia despert per no poder evitar el remor dels seus peus...

Us penge l'enllaç per si voleu descarregar la primera demo de tres temes dels MaKe SoMe ArE uS:

http://rapidshare.com/files/206478047/MaKe_SoMe_ArE_uS.rar.html



Si voleu les tapetes ja us les done en persona val? A veure que us sembla!!No sigueu massa massa lapidaris please!!xDD