dimarts, 22 de desembre de 2009

Ball de màscares...

A proposit d'un tema que estem preparant i de l'entrevista que ens van fer l'altre dia (podeu escoltar-la a http://sintonitzat.blogspot.com/ a l'onzé programa): Estem perfilant un tema que parla dels "balls de màscares". Si Estellés deia que la vida era com un ball jo afegisc una reflexió...

En un ball de màscares mai saps amb qui et tocarà el següent pas, ni si en aquest et trepitjaran.
Cadascú balla la seua pròpia música i l'única cosa clara enmig de tanta incertesa és que "vas apropant-te a les persones que tenen el teu ritme", així que no cal refiar-se massa dels altres si van a peu canviat.
Però de vegades balles despistat i et fiques al saló equivocat. T’imposen un tempo i una melodia que no concorda amb la teua dansa, i que, a més, ja coneixes des de fa molts anys. Sort tens si llavors, pots posar alguna de les teues pròpies notes.

A un ball de màscares, si hi vas a cara descoberta i mostrant alguna coreo pròpia... pots disgustar als qui oculten el seu veritable rostre i van sobre patrons.

I un dia l'orquestra, potser deixarà de tocar ...

diumenge, 20 de desembre de 2009

Adrenalina

Divendres i dissabte mega-cassaller... Quan vaig borratxo sempre em crec el rei del mambo. Descàrrega d'adrenalina. Ja pot dir el termòmetre el que vulga...

Adrenalina*

Cau una gota d’èxtasi dins de mi,
posa en marxa tota la sinapsi.
No hi ha opció d’eixir d’ací:
S’ha activat la màquina del nervi.

M’accelere amb un acte de calor
no deixaré res damunt el sòl.
Veig acords de tots els colors
Escolte llums que vénen del fons.

Sóc pura adrenalina
Crema tot al meu voltant
El temut verí, m'infecta la retina.

Sense excuses ni remordiments
S’acusen tots els meus sentits.
Escapa, que encara tens temps,
Desperta la bèstia que porte dins.

Una cançó qué vaig escriure per als Make fa uns quants mesos*