dimecres, 30 de juny de 2010

Locus amoenus

Está bien. Ordenaré mi mesa pronto
Sí, mujer, no te preocupes que lo haré.
Por favor, llama a Nacho Castro y dile que
ahora voy a ensayar en la moto.
Calida trinchera, Celtas Cortos.

Quan he tornat tot era ple de pols. Olorava a tancat, a humitat. He obert les finestres, he deixat el casc de la moto a sobre del piano i pujat els automàtics. Malgrat l'aspecte engroguit, ha tornat la llum blanca. Feia temps que no venia per ací, supose que és hora de tornar. Hi havia un parell de cartes de l'Aaron i el led del contestador estava frenètic, deuen haver un fum de trucades i qui sap quina pila de missatges. Feia temps que no venia per ací, supose que és hora de tornar. Ara puc fer-ho, perquè ja puc pensar amb serenitat, per altra banda això m'espanta de sobremanera. Vinc ací entre altres coses a això, a escriure, a fumar-me un mall i arrodonir les cançons que tinc penjades. M'he quedat buit, com la casa. Toca tornar a ordenar-ho tot: baixar cadires, buidar cendrers, netejar armaris, rentar el terra... tardaré uns dies però cal que estiga "habitable" de nou, cal omplir-la, omplir el blog...perquè jo ja estic buit.
Feia temps que no venia per ací, supose que és hora de tornar.

He encés un cigarret a la terrassa i he entrat les motxilles i la guitarra al sofà. No m'he preocupat de conectar la TV. A continuació he posat al gramòfon el IV de Led Zeppelin(sí, aquell que la crítica no va saber entendre, resulta el més idoni en estos moments), i a la feina. No queda una altra solució. Ja he tornat. Feia temps que no veina per ací, és l'hora justa per a tornar.