dimecres, 6 d’octubre de 2010

Nota sobre la percepció de la creació...



Hi han petites meravelles diàries que em fascinen. L'expressió artística en el seu grau sublim n'és una. Em costa de creure una mica que les muses siguen la font d'inspiració, no obstant, sí que percep quelcom que ve de dins i de sobte condiciona tota la creació. És una rampellada que et ve de sobte i tot flueix, gira, s'adapta i empasta harmònicament.
Com que sóc bastament racional no ho adjudicaré al moment ni alimentaré la teoria del raig o d'allò innat, perquè confie (i sinó, cauria tota la meua torre ètica personal i em frustraria) en què la tècnica possiblita que la música(o que qualsevol art) lligue i funcione com si foren matemàtiques i permet que cada so( o item d'un art) s'associe amb el següent.Diguem-ho d'alguna manera: sóc agnóstic en el terreny músical.

Imatge: Un Do major executat per Salva(Maño) amb la Gibson SG 1980 de Jordi.