Una pizca de sal

Algo de autodestrucción y una pizca de placer,
kilos de insatisfacción y una oreja más que conquistar,
alguna mueca, una sonrisa de pavor,
hemos llegado hasta la puerta.

Això deia l'Ivan ferreiro a la cançò de la ràdio tot fa 10 minuts. Mentre conduïsc pels caminals vora riu,retornant de la jam session tot evitant controls d'alcoholèmia i disgustos. S'acaba el gener, comença el 2010, que sé jo... ¿Crec? que per una vegada he posat les coses al seu lloc, he ordenat la meua vida i "ma casa" en certa manera, la feina em manté més o menys i els estudis van millor que no esperava, em plau.

No obstant, sota aquesta pell anabolitzant/ada trobe restes d'incipidesa...serà que esperava més i això és tot?...Special Needs.

Supose que com les taronges i les maduixes: "és la temporada, senyora!"

Escoltar

Posa el que vulgues. No ho sentiré. No és que no hi mantinga atenció, no, és que no l'escolte. Jo quan folle no escolte música.Res.
Només escolte la nostra pròpia música, que és la que m'interessa en aquell moment. L'altra ja la tinc tot el dia.