Algo de autodestrucción y una pizca de placer,
kilos de insatisfacción y una oreja más que conquistar,
alguna mueca, una sonrisa de pavor,
hemos llegado hasta la puerta.
Això deia l'Ivan ferreiro a la cançò de la ràdio tot fa 10 minuts. Mentre conduïsc pels caminals vora riu,retornant de la jam session tot evitant controls d'alcoholèmia i disgustos. S'acaba el gener, comença el 2010, que sé jo... ¿Crec? que per una vegada he posat les coses al seu lloc, he ordenat la meua vida i "ma casa" en certa manera, la feina em manté més o menys i els estudis van millor que no esperava, em plau.
No obstant, sota aquesta pell anabolitzant/ada trobe restes d'incipidesa...serà que esperava més i això és tot?...Special Needs.
Supose que com les taronges i les maduixes: "és la temporada, senyora!"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Em quede amb una frase: "serà que esperava més i això és tot?"
ResponEliminaLa puta sensació estranya de "em falta alguna cosa" o "m'ha faltat alguna cosa". I sempre esperant més i més... Por qué?? Puta mierda xD
Com estàs perla?? Ja has acabat exàmens?? Tutto controlat?? Si no passa res la setmana que ve baixaré. Serà qüestió de fer unes birretes i una xarraeta a lo Carry Bradshow, no? xD
Vinga, un besot ben gran!!!
ala, t'havia comentat xo no sé pq no està el meu comentari...
ResponEliminaxo q weno, q no!! q no és tot. q només és el principi. o això espere