“A Nova York ho omple tot el sexe; els que ho aconsegueixen, els que intenten aconseguir-lo i els que no es mengen ni una rosca. No m’estranya que la ciutat mai dormi, està sempre pensant en cardar…”
Carrie, protagonista de Sex and the city.
Em sembla a mi que ací, i vaja, allà on arriba la postmodernitat, ocorre el mateix... El Sol llueix i la vesprada allarga. Als adolescents entre 20 i 30 anys els abelleix sortir a fer unes birres, posar-se les ulleres de Sol i gaudir d'una bona xarrada amb la gent i riure, sempre i sobretot, riure.
A la cantonada, tenim la primavera que ve amb uns texans ajustats dibuixant uns malucs esculpits pel mateix Donatello que trontollen l'homo sapiens i una samarreta curteta que suggereix un melic molt sexy. Aquest, s'embobarà observant-la fins al punt de consumir-se(sense a penes tastar-lo), el cigarret. Inevitàblement, ell s'en adonarà, baixarà el cap, rebufarà i començarà el seu suïcidi anual. En serà conscient, de la irreversible greu mutació, preguntarà per què a ell, cercarà raons de la seua indefensió i debilitat que remetran a l'època terciaria quan anava descalç i nuu i sense les "Converse" ni l'slim jean. Cauran els seus principis, la fermesa de les seues conviccions, l'escassa maduresa que ha assolit...serà tard per descendir al Tàrtar i pregar a Chronos perquè ature les busques del temps a l'hivern, quan ell és cec.
Resignat, percebrà la metamorfosi. Així com un presoner al corredor de la mort, païnt la circumstància, assumirà que ha esdevingut un "homo patèticus".
Sí. La punta de l'iceberg de l'evolució, la màquina perfecta feta pel millor arquitecte a la seua imatge i semblança, el paradigma de la racionalitat, el superdepredador, el natxo Vidal dels homínids, la versió 2.0 de l'homo sapiens estarà derrotat als peus del "cromo de criatura". L'única cosa que li sortirà de la boca serà:
-Puffff....déu sagrat quina tia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llarga vida a Carrie Bradshaw! xD
ResponEliminaFa poc vaig escriure una tonteria sobre un capítol de Sex and the city, però em va semblar massa garrula i no la vaig penjar.
"El Sol llueix i la vesprada allarga (...) i gaudir d'una bona xarrada amb la gent i riure, sempre i sobretot, riure."
Quanta raó, eh? El solet comença a afectar-nos positivament (almenys a mi), i abellix començar a eixir de l'iglú.
Per què mola tant llegir-te? : )
jejeje sí jo també note hormones disparades al meu voltant, i primavera molta primavera ella sí q és x a dir déu sagrat quina tia!! Però és molt bonic sentir-se vençut per ella i deixar-se portar...deixar-se derrotar de vegades i convertir-se en un "homo-pateticus" als peus de qualsevol criatura. Això és vida i sentir-se viu. Es veu que avui hem trobe molt molt positiva. un beset.
ResponEliminaI l'arròs quan bull fa xuf, xuf, fa xuf, xuf, fa xuf, xuf...
ResponEliminaQue rebonica és la primavera! Per cert, molt bona maqueta!
ResponEliminaBesets!
Hi afegim: tocs de diferents grupets que em molen molt ben barrejats. Ja en parlarem!
ResponElimina:p