En aquella època no teníem passat ni creiem en el futur, solament teníem
PRESENT. Tant se val de nit com de dia, ens “posàvem” a totes les
hores, de la més pura i honesta que sonava. Quan qualsevol de nosaltres tenia
una nova i trucava per telèfon, la resta sortíem corrents per
compartir-la. No rebutjàvem menors ni majors i per vici, sucumbíem a les
pentatòniques. Ens arriscàvem i perdíem temps, feina, salut, diners i
parelles per les mínimes glòries. Tot era banal quan la consumíem.
En aquella època era addicte...estava enganxat a la música.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada