D'esquenes al món, descreences de tot

Primer vaig creure en la puresa de les ideologia, després en la filosofia, més tard en la literatura... A hores d'ara el que està en crisi no és solament el meu compte corrent, sinó la meua fe en les paraules. A mesura que passen els anys sóc més escèptic. Em pregunte quina serà la propera fe que em captive... Estàs tu, el rock'n'roll, el silenci i la meua estimada soledat. (¿O ets tu, la que em tens a mi, com em tenen la soledat i el rock'n'roll?). L'estima no és una fe, sinó un fet, cosa que no és cap déu ni cap idea ni cap paraula. No necessite creure en tu perquè sé que ets real i, sovint més real que jo mateix que m'embolique i em dinamite continuament. En mi, ja fa dies que no hi crec. La vida és un seguit de descreences.