dimarts, 17 de gener del 2012

La utopia o l'exercici del feligrés


 La utopia no existeix. Bé, no materialment. La creença en aquesta és com qualsevol religió, necessita fe...i màrtirs!!

"Perquè la utopia no estava en cap lloc [...]. I l'home aconseguiria crear eixe lloc somiat únicament construint-lo amb les seus pròpies mans"
Paul Auster, La trilogia de Nova York.

Les utopies que poden ser, són les que el subjecte pot assolir i exercir. Són factibles, en conseqüència deixen de ser utopies. Les altres..., en qualsevol cas, no deixen de ser aspiracions potencialment frustadores, vergonyants i ofensives... com la redempció, el paradís, Al·là o qualsevol merda retòrica del Pentateuc.
Les utopies no s'hi formulen/pensen/sommien..., les utopies s'hi prediquen/viuen/actuen o d'altra manera s'hi provoquen!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada