Encara que no ho semble...jo m'enamore com la resta del planeta...Però
no potser, perquè ha deixat ben clar que ell està per a altres perquè viu
d'això i diu que si cap dia reunisc la pasta podré
alliberar-lo...malgrat això, el visite bimestralment tot en secret quan
acabe la facultat i m'escape. M'encanta quan posa per a mi i em cau la
baba (i se m'oblida que altres també el toquen/desitgen) i conversem una
estona i sospire per llevar-li el plàstic... i el toque i recorrec tot
el màstil i li estripe aquell gemec tant 70's i ens fonem en un sol ens
armònic i el faig bramar i ell a mi m'al·lucina i en acabant de tot,
reste enmirallat contemplant-lo i el moment màgic es trenca quan ve
el/la madamme i diu que el meu temps amb ell s'ha acabat...
Minuts després quan agafe tots els trastos i baixe al carrer, reste
inmòbil i melangiós observant aquella finestra... a voltes és tot tan
injust.
(Quan estudiava a la facultat m'escapava a les botigues de música a tocar i provar guitarres i baixos)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada