dimarts, 10 d’abril del 2012

Insomnet...(o com evitar levitar)


Tinc la puta sensació de penjar d'un fil...(creu-me, no com voldria),
de macar les fulles surades a l'aigua.
Eixa corada desconcertant i ambigua,
com la voluntat de toldre'm ací.

Hui de bell nou m'amarre el nuc del rest... (caram, mai prou tensat!).
Com cada jorn m'enfile al meu terrat,
on sempre hi trobe una por i un pretext:
els teus dies hàbils i el meu buit empassat.

No espere estoics, ni vull un camí fàcil.
No tinc rancúnia, ni la consciència dolguda.
Car nu d'anhels, hui sóc futur estèril.

Si cap nit levite, fugirà el pantaix?
Si cap dia és la fi, tinguem paracaiguda,
que com la ment, sense obrir, no serveix.





A T. i J.D, pel combustible vital. Tant de bo sempre tinguem la benzinera prop.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada