dimecres, 20 de maig del 2009

El darrer alé

S’escolta el so sec i estrident de la campaneta que marca el seté assalt i el públic extasiat brama. Els púgils s’apropen amb aquell ball característic de la boxa. L’home s’escapa del primer crochet* però no s’espera el hook* als ronyons que el deixa un segon molt amarg i amb la guàrdia descoberta. El jove aprofita aquesta fracció de temps i li deixa anar un uppercut* que s’estavella contra el mentó de Rafel. El cos d’aquest cau desplomat com un sac ple al terra i rebota dos cops sobre la lona. La visió d’en Rafel s’emboira i la respiració s’absenta. L’arbitre assenyala el K.O.
Trenta minuts després, Rafel surt del pavelló molt dolorit i amb problemes per respirar bé. S’acomiada d’un amic i queden per fer un café d’aci a uns dies. Reprén el pas cap al pàrquing. De sobte un calfred a mode de llamp li recorre el cos. La mateixa sensació d’abans: vista boirosa i respiració descompassada. S’hi recolza sobre un mur. Tot és negre. Cau.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Entre al Casual i m’assec a la barra. La Verònica, s’apropa per demanar-me què prendré amb eixe somriure tan diabòlic i eixa 95 b que s’esforça a lluir i que reconec que em dificulta mantenir-li la vista als ulls i la conversa fluïda (ho sap i s’esforça i per això riu i açò és un cercle viciós). Com sempre: café llarguet del temps amb sacarina. Uns quants seients més a la meua esquerra hi ha el tio Perele, un home d’uns 55 anys ja jubilat, obrer de tota la vida que està cremat per l’alcohol i ara passa els dies de barra en barra per tot el poble. Tanca el diari i me’l llança dient:

- Ie Ak!! – als pobles tothom tenim malnoms- Rafel “el pedres” ha mort!
- Què dius, xé?
- Veges, moreno!

En certa manera ho suposava. Ha portat un vida dura. Segons mon pare, de menudet ja anava a l’horta amb els homes... i a jornal!! Després com això de la boxa s’hi va posar de moda, començà a entrenar i va fer alguns combats amateurs per la comarca que li van donar una poca propaganda i algun duro que es gastava en cassalla i al club Loli’s. Eren hores altes per Rafel. Diuen que un dia va venir un cacic amb duros de la capi i va oferir-li combats a Monte Picayo (un casino de fatxes on he anat a veure un parell de combats). D’ací, la cosa ja s’escapava de les mans. Va comprar-se un “dúplex” d’aquestos a les afores del poble, producte de la especulació que ha patit d’uns anys ençà el País Valencià, on abans hi havia els camps que de petit tant havia treballat. A més a més, es passejava pel poble amb el seu Mercedes i fumant-se un Montecristo sèrie A. Venia pel Casual a vacil•lar de canvi d’estatus i a demanar el rom més car amb got ample. Tots sabíem que la cosa no li anava tant bé, i si demanava got ample és perquè al poble sabem que Verònica és cambrera-camell i a sota dels gots amples, passa la papela de coca.

El malnom de “el pedres” no estava massa clar d’on venia. Al poble sempre ha sigut Rafelet el fill del “pouero”. Uns deien que li venia de quan començava a entrenar que anava a l’horta i s’hi carregava la motxilla de pedres abans de córrer. Altres, per contra, deien que venia pels seus muscles de forts com eren i que li l’havien posat quan va estar una temporada al ianqui fent combats i als cartells s’hi podia llegir Rafael “stoner” Sempere vs. ...
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Recorde quan tenia 17 o 18 anys que em va passar pel cap provar això de la boxa i anava al seu “gimnàs” (no passava de ser un corral de gallines i conills on guardava el tractor i tenia 4 màquines de fitness rovellades i un sac d’arena mig descosit) perquè em donés alguns consells:

- Xato! La cara sempre coberta, caguen l’hòstia!!- Tot bramant- El mentó pegat al muscle i el cap “catxo”!! Un, dos , tres! Amagues amb la dreta, i el busques altra vegada amb la dreta i quan obriga... li descarregues “melonà” amb l’esquerra!! Ah! I balla, collons! Que només balleu els dissabtes a la discoteca i agafats de les dones, re-con-tra-collons!!- Amb aquest accent i humor que evoquem la gent de poble i horta d’interior-.

-Si ,si, Rafel! – Assentia jo ofegat traient el lleu per la boca-

No cal dir que allò no estava fet per a mi. Amb l’altura que Déu m’ha donat d’1’69 m, a la categoria de superwelter o mitjà (entre 65 i 72 kg.) augurava que em plouríen més hòsties que aigua a Vigo. I ho vaig deixar. No obstant, mon pare il•lusionat venia a recollir-me i sempre preguntava:

-Xé Rafel, com ho fa el xicon?

-Home, és ample d’esquenes i té un bon jab* de dreta però el que farà que el xic puje i faça alguna cosa en aquest món és el swing* d’esquerra, què vols que et diga jo, Pep?-Sincerant-se com solament un llaurador sap-.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Llegisc la notícia altra vegada perquè m’estic formulant/confirmant la hipòtesi sobre la seua mort. Hi diu:
“Ahir a les 23:57 am, van trobar el cos sense vida de Rafel Sempere Picó, de 43 anys conegut com el pedres/Stoner, al número 8 del carrer Plà de l’Arc de Llíria. Havia perdut el seu darrer combat i va sortir sol i entre aplaudiments del pavelló esportiu. Un veí va avisar la policia local perquè hi va trobar un home estès al terra, amb signes d’inconsciència, als voltants del pavelló...L’autòpsia ha revelat que la mort ha estat causada per una hemorràgia cerebral deguda a una oclusió/obstrucció de la vena subclàvia esquerra... La família rep al Tanatori Municipal...”

Mentrestant, entra al bar Ramon, el metge del poble, amic i company de "mili" del difunt. Demana cafè i seu al costat d’en Perele. Aquest, com és típic als pobles pregunta:

- Ie, com ha estat això de Rafel??

-Home, que t’estranya? No saps la vida que ha portat?-Respon el metge-.

- Si però...47 anys és jove!!- Insisteix Perele-

-Mira, el diari que diga el que vulga, però Jacobo, el forense del cas, ha xarrat amb mi pel mòbil i hem arribat a la mateixa conclusió: Rafel ha mort per l’esforç i els colps que havia rebut i que segurament tenia les cavitats supraglotals, el pont de Veroli i el cerebel cremats pel vici. Pensa que la cocaïna és una de les substàncies més vasoconstrictores que hi ha i una obstrucció de vena és fàcil que...- Puntualitza el metge-.

- Però si va eixir a peu del pavelló! Em va dir que marxava a casa directe que avui li havien donat més que no pas s’hi pensava! –Amolla Perele sense voler creure el metge-.

-Doncs mira, a un tir de pedra va dir-li el cos que no suportava més.

La conversa especulatòria segueix una estona més, però jo ja tinc prou informació.
Més clar, aigua! A Rafel el pedres l’ha mort la droga. S’havia gastat els pocs diners ràpids que havia guanyat en luxes i capricis. Havia tornat a la lona perquè deia que anava just de pasta. Darrerament, li havíem dit moltes voltes allò de <<>> i ell retrucava:

- Tinc lligat amb Colomer un combat amb un xiquet que té i està començant i solament he deixar-li que em clave canya 7 o 8 assalts!!

Mitja vida treballant a l’horta i l’altra rodant pels rings de mig món. Si li sumem les vicissituds amb l’alcohol, “la nit” i l’edat que tenia que ni molt menys era per a la boxa doncs...
Fí.
(Ara és quan heu de polsar el play al reproductor de l'esquerra de la pàgina perquè semble una peli jeje!)

Diccionari breu de boxa:
*Crochet: Colp de puny lateral amb trajectòria paral•lela al terra
*Uppercut o ganxo: Colp de puny ascendent cercant el mentó de l’adversari.
*Hook o colp de punyalada: Semblant al ganxo pero lateral i normalment aplicat la regió de les costelles inferiors/ronyons.
*Jab: Colp de puny tancat directe poc accentuat, s’usa per enganyar l’adversari.
*Swing: Colp de puny lateral, llarg, amb el puny rodat.

2 comentaris:

  1. M'encanta llegir-vos, tant a tu com a Aaron, sabeu escriure molt be i jo això no ho tinc, però tinc les ganes, quan em passa alguna cosa ho necessite.

    El que m'has dit al comentari que sóc directa pa dir les coses al text m'ha agradat, perque no només és al text, sóc així en la realitat... a voltes duu problemes no saber dir les coses d'una altra forma.

    Be, a part de la meva indignació jeje tot mel! Espere que a tu també!

    ^^

    ResponElimina
  2. La negror et mola a les historietes, ah?

    Sent haver pensat en Torrent, i en algunes parts de "Gràcies per la propina" però molt asseat el tema dels cops tècnics. M'agrada el to, potser no en la part que m'ha semblat més divertida i pedrolesca, la intervenció del metge, molt graciós imaginar la cara dels alcoholics i cocaïnòmans després de veure eixa descripció tan de Vade Mecum, tan detallada, jeje.

    M'ha encantat xè!

    ResponElimina