I'm torn

Em sent com una merda. La putada és que no t'ho puc dir i si t'ho dic em diràs que tu encara estàs pitjor, que t'he deixat destrossada, de fet, ja m'has dit que estaves decepcionada ( i has intentat fotre'm mà al paquet, perquè quan em pose seriós dius que estic sècsi i és quan em toques les arracades i em claves la llengua fins a l'estòmac).
No em sabia greu per ell, em sabia greu per nosaltres dos. Mira que ens coneixem, vaja, quan us vaig coneixer ja portaveu 2 anys junts. Sempre xarrant i contant-me que no et deia que t'estimava, que et tenia com un clauer, que ja feia tres o quatre mesos que no follaveu... Ara pense les vegades que hem anat de sopar tots tres i mentre Miquel contava batalletes tu jugaves amb el teu peu sobre les meues cuixes i em devoraves amb la mirada. Mai ha sospitat que tu i jo... segur que pensava que estava deixant-te apunts de la facultat, altra vegada.

T'ho havia de dir, de fet, des del primer polvo que vam fotre mentre ell havia marxat a pillar farlopa sabiem que era una bogeria. El risc, el morbo, el despit...no sé, i reies quan et deia:
- Ets la tia de la cançó de Dissabte dels Pets!! És la vostra puta relació...jajajaja!
( Al mateix temps, mentre ens veiem d' amagades al teu cotxe i t'estripava les calçes mentre tractaves de masturbar-me, t'agradava posar a l'equip de so una altra dels de Constantí: Una estona de cel)

He hagut de posar els peus a terra, perquè sí. Perquè açó va cami d'anar-se'n de les mans(encara que les nostres també anaven cintura avall...) i no és viable. Si ens pillen ja saps com ens jutjaran: tu seràs la "comidilla" i jo un fill de puta(cosa que farà que puje un graó més en aquesta escalada personal cap a l'assoliment del grau sublim d'aquest improperi: el fill de puta més gran del món). A més a més, ja se saben bé les putes regles no escrites pels heterosexuals que mai he compartit però que havia d'acatar i que pagaria igualment les conseqüències: no es fa res amb novies, ni ex, ni germanes de colegues.

Veure't feta pols i plorant aquesta nit quan t'ho he dit m'ha destrossat, m'he sentit ple d'inmundícia i no tenia motiu per sentir-me així. He dit la veritat, he estat racional i amb els peus a terra, això no podia seguir, un dels dos havia de baixar a la terra. No, almenys en aquestes circumstàncies, mentre estigueu junts. Saps que no m'en penedisc de res, que em sua la polla ell, que eres brutal, t'aprecie i t'estime com a persona un munt, m'encanta fer-te riure i que m'en faces tu també i per què no, folles de puta mare, xé! Però no. Així no. Si realment ho analitzes (i no m'utilitzes com a excusa) aixó t'ajudarà a fer el pas de deixar-lo.

No hauria de sentir-me mal i potser a la llarga ho recapacites i és per a millor. Però t'he vist tant fotuda i jo tan enfonsat que he vingut a casa i no sabia si obrir l'aixeta de la dutxa i seure dintre mentre em regalima l'aigua, fer-me un porro, acabar-me una ampolla de whisky, o bolcar el mig gram que m'ha donat Miquel precissament per portar-te a casa perquè ell estava fins a les celles de "manteca". Un cúmul de despropòsits vaja. Una vegada més la realitat supera la ficció.