Avui ha sonat el mòbil i, saps qui era?

Recorde quan us vaig conèixer el primer dia d’institut quan em vaig perdre pel pàrquing dels autobusos que té aquell complex educatiu tan gran (mare meua 4 instituts en 1!) i vaig arribar tard. Recorde com tothom us rèieu de mi perquè portava arracades i combinava camisetes dels The Who i dels Ramones amb texans ajustats, la motxilla plena d’adhesius antisistema (sí, és trist, l’estelada fins avui dia n’és un), escoltava rock retro i fumava tabac anglès. Recorde també com em vau fer el buit durant 3 mesos pel fet que espantava, era diferent, i com quan ajuntàveu tots les taules i provava d’apropar-me, llavors, les separàveu. Era cruel! (Això va fer que els “malotes”de l’insti m’obriren els braços i des d’aleshores que m’haveu tatuat la imatge de makarra i m’acompanyarà fins que travesse la llacuna Estígia mentre compartisc un porro amb Caront.)

Recorde com això també va ser assumit per alguns professors i pels meus pares i vaig passar-me uns tres mesos infernals tancat a casa sense possibilitat de visites i amb constants recriminacions. Ma mare se’n penedirà tota la vida per haver comés tal injustícia.

Recorde com si fora ara el moment tot just abans de classe quan provàreu de donar-me una oportunitat i us vaig captivar amb el meu bon humor i la meua ingent “poblitud”. Ja mai més ens separarien. Recorde com vam triar camins diferents en acabar l’insti però els nostres llaços d’amistat i la música ens unirien fins al dia del judici final per la vesprada a l’hora de berenar Nocilla. Aquell va triar ser Dj i donar classes de clarinet a nens i tu vas decidir acabar el conservatori i dedicar-te a cantar òpera i a viatjar per tot arreu. Jo en canvi, hauria de perdre’m un poc pels “Undergrounds” de la vida fins que aconseguira trobar-me.

Recorde aquella xica de classe amb nom de deesa maia amb qui tant discutia i amb qui tant m’emprenyava. La recordes? Doncs aquest mati sense cap motiu aparent he rebut una trucada d’ella i em deia que li agradaria saber de mi que no entenia ben bé com de cop i volta, després de 6 o 7 anys, acabava de pensar en mi. Ha preguntat per vosaltres. Quedarem pròximament per fotre’ns un suc de civada i contar-nos la vida mentre amaguem les mentides piadoses del temps( lents de contacte, look nou, estudis, alguns quilos de més o de menys, etc.)

Sorpresas te da la vida.