Se que si no escric aquestes línies d'una tirada i m'ature i revise a fer correccions acabaré per tancar el bloc i seguir estés al llit, com ahir i l'anterior i demà i el següent... No sé si és que encara no he descodificat l'hivern o que el bitllet de benestar que tenia s'ha acabat. El ben cert és que el Senyor "Mari Madalenas" torne a fer tombs pel laberint i em canse i m'assec a terra a fumar( i/o descansar); de sobte han apagat els llums i la cigarreta no en fa prou, de llum. Ahir a la llarga conversa amb la meua mare espiritual buscava redempció i és que el desencant EMO que tinc es prolonga i s'en va i torna a batzegades. Aquell Fantasma de "por a establir vincles per tal que algú no em puga fer mal" ha tornat per esquarterar qualsevol possibilitat d'aire.
Recorde (a més de memòria) aquell poema del Vinyoli (mira que m'agrada!) i que expressa com em sent quan ve el Fantasma:
MÍNIM AJUST
No hivernaré en els soterranis
de la memòria, no. Més aviat
he de tallar amb un gran matxet
ben esmolat els bambús de la jungla
de la presó del fosc.
Tenir els ulls ben oberts
per mirar netament les coses
consuetes del món.
Sé el que he perdut: la força
de rebre el llamp i retenir-lo com
un tros de filferro.
Sé, però, vogir
la roda d'una sínia, sentir l'aigua
que pugen els catúfols i la fressa
fosca del pou en rebre la que es vessa
cadena amunt.
Sé fer que girin
les aspes d'un molí, cobrar una almosta
de farina i fer un pa.
Molt ja, però, deteriorat,
esborrats els camins, cremats els boscos,
m'avinc -possible fos- a un mínim
ajust: tocar de nou el foc primer
sols un instant, després morir
sense discordança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I què si el bitllet de benestar s'ha acabat? Serà que necessitem moltes coses per estar a gust... podem perdre la força de rebre el llamp... Però segur que morirem sense un mínim acord?
ResponEliminaFem-ho veure-ho...