Mirant-me a l’espill de sobte distorsió lògica...Obstrucció a aquests dies gelatinosos, on tot, fins i tot els “alés”, tenen un pes específic superior a les teues forces. Boicot a aquesta pèrdua de voluntat, que fa que les persones dinàmiques, alegres i vives, es transformen en una branca seca, farcida de sang fossilitzada. Boicot al tel gris que es posa davant els ulls, a aquest truc infame del malèfic que fa que les hores passen sense gaudir-les. Vull un remei alquímic( o químic?) per superar l'apatia. El ginseng i el té ja no em serveixen.
La silueta de l’espill em respon:
- Hi ha qui ho combat amb cervesa, però no és la millor opció. Almenys s'ho planteja. Hi ha qui s'hi resigna i fa de l'apatia el seu dia a dia( “craso error”), sense recordar quan no era companya de viatge. Prova Ioga o Taixí, posa’t una dels Deep Purple a la llum d’un porro, apunta’t a un club de lectura, prepara’t un sandvitx, fes-te una palla o ves al cinema, toca l’harmònica una estona, acaba’t d’una puta vegada l’obreta aquella del Shakespeare, esnifa’t una ratlla, discuteix amb algú, escriu casides, pren Prozac, divaga sobre l’atractiu de Natàlia Verbeke, passeja, entra a la botiga i prova’t roba...tant se val... Però sobretot no continues mirant-me que et trencaré la cara.
M’ha espantat enormement la imatge i les paraules d’aquell espill. Tot seguit, l’he guardat a l’armari sota l’escala, amb els trastos i el polsim. He marxat a preparar-me un sandvitx. De camí a la cuina he vist el pòster de la Verbeke al passadís i he tingut una erecció força simpàtica. A la tele s’escoltava un clip dels Deep purple...
Pd:Odie els caps de setmana com aquest, insípit i avorrit, em posen de mala òstia... sempre queda escriure i desfogar-se i s'hi queda un relaxat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sabria massa bé com dir-ho, però m'agrada llegir estes joietes i vore l'altra part teua... eixa que no està rient tot el dia i que no està fent-nos morir de la risa en qualsevol batalleta de les teues, tot i que estes també m'agraden, també.
ResponEliminaSupose que la negativitat (i el/la LSD) m'han recordat a un post de fa uns mesos (http://noiadevidre3.blogspot.com/2008/10/vomitera.html). (Llig el 2n comentari)
Supose que a base d'hòsties, de molta vomitera amb un mateix (i amb algú que escolte i opine), al final acabes traient forces (i solucions!) per dir "a la merda, s'ha acabat", i comences un caminet ascendent amb un somriure a la boca, aixina perquè si.
I els cap de setmana... ja ho saps, de vegades comencen dijous de nit (què no n'hi han ous? xDD)
Apa, calle ja, que "ausaes" la que he amollat (encà-com!) xD
Pues ya sabes moreno. No hace falta que lo diga...verdad???
ResponEliminaTe echo de menos!!! Ayer estuve hablando del Alca y del día aquel de toques al móvil y canciones dedicadas para nosotros xDDD te acuerdas?? jojojojo
Ale!!! Un besako. Hablamos...VALE? :p
Ces't la vie! (o com polles s'escriga...)
ResponEliminaI morim una miqueta cada dia, just per això, perquè vivim. La veritat, no sé si importa massa com fer-ho, però que ennerva estar avorrit... tant que et pots matar a porros, tant que et pots morir a palles, tant que fins i tot un trist sandvitx és la glòria amb amborsia. Un asco, la veritat, però què li hem de fer...
ja ho sabem.
Tot i això depèn de nosltres.
PS: M'agrada la ràbia fluïda... no sé, a voltes et posaria els dits entre les cames i tot a veure com vas... xD
Aquesta apatia que descrius és odiosa asquerosa...perquè s'apega com una llepasa i com molt bé dius no pots deixar-te dur per ella ("craso error") sinó que cal combatre-la amb qualsevol cosa que se t'ocorrega tot i que no és fàcil...com dius escriure és un bon canal per desfogar-ho, però qualsevol dels altres que cites ho podria ser...el que no pots fer és quedar-te apalancat al sofà enfonan-te i enfonan-te com a la pel·li de trainspotting jeje un beset!
ResponElimina