dijous, 11 de novembre del 2010

La inevitable tendència a grapejar cap a amunt

Sembla certa aquella afirmació que quan toquem fons, només queda tornar a pujar. El màster "frustra-vocacions" comença a agafar una altra tonalitat. Continuen essent eternes les classes sense descans de dues hores. No obstant, l'ambient s'ha relaxat, ben al contrari que no la feina, potser haja estat que el primer "gran" treball ja l'hem ejaculat.I NO (Fuster dixit), la veritat és que l'hem parit. Si bé tot allò capitalitza d'una forma extraordinàriament friki les nostres vides, hi han(sí,sí, rotllo Abelard, que a voltes el trobes a faltar) petites escletxes que resulten engrescadores. M'agrada quan posem entre l'espasa i l'envà a alguns professors, m'agrada quan Anna ens encoratja a ser crítics(sempre partint d'una situació real d'aprenentatge), m'agrada veure com Pilar VIU l'ofici, m'agrada com l'Àlex m'ha tornat a emocionar amb Estellés a les 9 de la nit. M'agraden els cafés, els cigarrets i la confiança amb l'Aaron, inclús m'agrada la mala hòstiö del tio del bar, i estacionar al carrer de la sort, i filosofar al "carreró", i comprar tabac a l'escorial, i cantar Ken Zazpi a viva veu mentre conduïm cap a la facultat, i bramar consignes ausiasmarquianes com si no estiguérem bé, i...les coses(no les d'Estellés) que vindran.

Irat me trob vers femení linatge!!!!

4 comentaris:

  1. M'agrada que t'agrade!
    com enyore entusiasmar-me xl dia a dia

    eis, heu gravat?

    ResponElimina
  2. Ah! i m'agrada que t'agrade pq aleshores m'agrada llegir-te, pq durant eixa estona també m'agrada a mi!

    ResponElimina
  3. jajaaj! M'alegre que t'agrada llegir-me!!(joder quin embarbussament!!xD) ENcara no hem gravat, estem posats, supose que el disc eixirà al Gener o principis de Febrer, si tot va com fins ara!!)

    ResponElimina
  4. Mestre! Si bé vam començar la cosö esta del màster pensant allò que deia el March de "Jo só aquell qui el pensament he vari / e voluntat del tot desaünida", ben cert és que la cosö masteròïde està prenent una virada que, lluny de ser interessant, es fa molt més païble, i fins i tot arriba a ser genial com els casos de l'Anna i de l'Àlex.

    Després de la modernor del primer treball i d'aquest re-flowing de la classe ho dic:
    Jo li perdon si m'ha dat mal dormir,
    jo li perdon voler mal guardonat,
    jo li perdon si m'ha d'amar forçat!

    xD

    A mi també m'agrada llegir-te i que el text em semble una misse en abîme. Se betxem demà!

    ResponElimina