El fracàs és el motor de la història. Encara que K.Marx estiga retorçant-se a la tomba, he de constatar-ho. Si no fracassem, no avancem. L'èxit és deformant, ens relaxa, ens enganya, ens fa pitjors, ens ajuda a enamorar-nos excessivament de nosaltres mateixos; el fracàs és tot el contrari, és formatiu, ens torna sòlids, ens apropa a les conviccions, ens fa coherents.
M'encanta Philip Larkin (poeta del fracàs). Com que sóc un fracassat, desconfiat, fumador, covard, meticulós i home, tinc necessitats, com tot home...perdó, mmm...fracassat.
NECESSITATS
Més enllà de tot açò, hi ha el desig d'estar sol:
Encara que el cel s'enfosqueix amb targetes d'invitació.
Encara que seguim les explícites instruccions del sexe.
Encara que la família s'hi fotografie sota una bandera.
Més enllà de tot açò, hi ha el desig d'estar sol.
En el fons, flueix el desig d'oblidar:
Malgrat les tensions artificials del calendari,
de l'assegurança de vida,
dels ritus de fertilitat programats,
de la costosa aversió dels ulls cap a la mort. –
En el fons, flueix el desig d'oblidar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fluiex el desig d'oblidar, però si ho fem, no ens adonem en quin tipus de present estem caminant...
ResponEliminasupose que per això matitzes "en el fons", perquè realment no ens convé, encara que "flueix el desig d'oblidar" jeje.
Però.. i si oblidem el fracàs? No ens ixirem "sòlids" no ens farà "coherents"...
No, no! insistisc que el fracàs és necessari. Precisament parlava d'oblidar perquè tot és mentida i el present és confon amb la falsa euforia. L'evasió i la distància ens transmeten prudència necessària per caminar!!!
ResponEliminaIep Flea!!
ResponEliminaPer fi has tornat. Segueixes demolidor. El fracàs és necessari, però ser un fracassat és un posat; de fet, si ho acceptaries se n'aniria a la merda tota l'argumentació de la necessitat del fracàs. El fracàs és necessari per a baixar al terra (ara em vens al cap dient: "Poned el coño en el suelo: séd más terrenales, joder!", xDD)i no enlairar-nos "en demasía". Per això dic que l'acceptació absoluta: ser un fracassat, no és productiva, ni el cel exitós, ni el més profund i insalvable del forats.
Wenu, ens veiem crack!