Presentacions de mi i dels meus respectes

Quan un fa un blog d’aquests per entrar al món cosmopolita, s’hi presenta ell i els seus respectes. Per tant faré aquelles llistes inacabables i parlaré d’allò que sóc o d’allò que em veig.

M'agrada la bona gent, els bons amics, la bona música, el menjar xinés i el kebab, els còmics, X-Men i escriure. Odie perdre’m amb el cotxe. M’encanta observar tothom i parlar amb gent que no conec de res. També m'agrada la sensació que tinc a la facultat i a altres llocs de no saber res i l'opció de poder aprendre-ho tot (que bé t’ha quedat moreno). M'apassionen els baixos elèctrics i les guitarres , la “vestimenta de malotes” i els somriures. Sóc proto-llicenciat en Filologia Catalana i m’agradaria tenir la sort de treballar com a docent, cosa que m'apassiona.

Sí, advoque per l'extinció de l’ésser humà i em fa fàstic la gent envejosa, "muermo", “boques” que es fica on no la criden i no m'agrada que em peguen la vara amb coses que no m'interessen o amb gent que no m'interessa. Tinc afecció a aprendre de memòria les biografies dels grups de la història del Rock, per a mi és com l’Hola del món underground. Com en aquella pel·lícula, somie amb un apocalipsi zombie i espere, quan arribe el moment, tenir una moto-serra i un bidó de gasolina a mà.

Em flipa que em sorprenguen i podria passar-me anys escoltant els discos dels Ramones. A més del rock m'encanta el punk, l’indie, el blues,... i gairebé qualsevol cosa feta amb bon gust, des d’ S.A o Habeas corpus a Vetusta Morla. M'encantaria col·laborar amb altres músics més a sovint, siguen de l'estil que siguen, tocar en el carrer i les jams absurdes amb gent que no conec de res. M'agradaria tocar el baix i la guitarra de puta mare i per què no? aprendre també a tocar bé l'harmònica, tenir més temps per als meus amics i que no em manqués el tabac a les 4 de la matinada mentre escric. A voltes trobe a faltar gent que coneixes i pels motius que siguen s’han quedat pel camí. De fet, tot el que ara mateix sóc no és sinó una empremta del moment que ens vam conèixer, quan les nostres vides van col·lidir i tot va començar a tenir sentit i a fluir.

Per altra banda, m'agrada llegir a Bukowski i sentir la bellesa d'allò decadent i sòrdid com la vida... com diu un company de facultat, l’Aaron, per què li diuen dirty realism si no és altra cosa que realism?. També m'agrada estar solet durant hores i que no funcione el telèfon mòbil ni el timbre de ma casa ( i no el repararia). M’agrada estovar-me al sofà o cara l’ordinador mirant alguna peli d’acció, de tirs i moltes òsties o aquelles del Lesley Nielsen (no m’avergonyisc de res) i que a voltes l’àlex em digués has vist tal peli? i flipar amb els seus particulars gustos cinèfils. M'encanta com olora la gasolina i sóc més de hamsters que de gats i gossos i més de divendres que de dissabtes. Cada dia estic més tranquil i gaudisc un munt de prendre'm un cafè, fer una passejada, fotre’ns uns riures amb els de la facult, amb Jose i Joy, amb els de l’ateneu, amb els Make o entrar al Nicol’s o al Casual o al Dubliner i atabalar-me per què tinc tanta gent a la qual vull saludar que no sé per qui començar. Si em fas riure em tens guanyat i de vegades, el simple fet de tenir una samarreta o una xupa guapa, un Cd nou per escoltar o una vesprada de sofà i guitarra ja em fa feliç. A més m'agraden els altres superheroís, els de poble, tota aquella gent a la qual ningú aplaudeix en sortir del curro i m'encanta proposar plans que mai faré realitat.

Estime el Rock que es fa a les cotxeres, als llocs underground, sense peles, sense suport, estripant hores de feina, aquell rock que té alguna cosa que no et deixa viure, que t’ho fa perdre tot, diners, suor, hores, alguna novia ... sí, sóc un “yonki” de Rock i no m’estic de retre homenatge a Sopa de cabra, als Pets o Leño perquè sense ells encara estaríem escoltant els Lone Star. Ja sé que el Rock no canviarà el món però el fet de saber que en altre temps a altres indrets si va ajudar, ja paga la pena.

M’agraden els garitos i descobrir tants músics, eixos tan bons, tan honestos i tan cracks que maí oblidaré! A més a més, sóc igual de desordenat o ordenat (segons qui mire), de mig disciplinat, de maldestre, torpe o bobo i d'absurd que gairebé qualsevol altra persona.