Sense senyal

Ai, si només fóra per la turgència...

La Lliçó

Te'm gires, en el moment que obres la porta,
i rius, i una vegada més he d'aprendre
la lliçó de subjecció, dolça i sabuda:
que un teu posat se m'endú sempre, i com allisa
l'obstacle de rompents on m'aïllo, difícil
i encara personal. És aquest, és
aquest d'ara, el posat
com et gires, i el tors
decanta i desorienta, concedit
al moviment, la més pausada zona
on dorm la reserva del teu cos.
(quin horror innegable, quin horror
de matéria de món, quan penso
que em dono a compndre una rompuda falsetat
des d'aqui, d'aquest altre
lloc del món, mentre potser
que es gira, en el moment que obre la porta
d'una cambra on no em trobaré mai.)

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies.

Benvinguts novament

Mentre escric aquestes línies he acabat de corregir les produccions que vaig demanar als meus alumnes: estic molt satisfet d'ells/es. Jo mai he pretés estar un censor normatiu, sembla que ho han recollit i s'han esmerçat moltíssim. He dit que n'estic orgullós? Ara tot just em disposaré a plantejar exercicis d'ortografia i pronoms febles. He decidit portar-los un premi, com l'Àlex, el meu tutor de treball de fi de màster, que ens va calar i ens va deixar un llibre d'acord amb cadascuna de les nostres personalitats, demà els hi portaré novel·les que pense encaixaran. Va encertar: això va fer que em rendira sense condicions als seus braços. Espere que almenys entenguen que ho faig perquè els respecte, s'ho mereixen i en última instància me'ls aprecie.

Per altra banda, demà hi haurà la gran fita: després de 3 mesos sense trepitjar el local d'assaig a causa de la gravació del disc, tornarem a reunir-nos per trontollar les parets amb R'n'R. En tinc moltes ganes, ho necessite.

Rock to you!