dimarts, 10 de juliol de 2012

Autocomplaença

..."Confesaré, ha vuelto aquella fiebre de siempre.
Y tras la ventana, desnudaba a la mitad de la gente
¿Por qué sus vidas me parecen mejor?
[...]
Su mundo es tan lúdico, robaron mis mejores escenas."...*

 Definitivament ja no puc establir projectes a llarg termini. No puc gestionar ni les coses més inmediates, agradables i depenents de mi. Sort que bategar i respirar encara ho faig sol. No puc donar de mi, no tinc respostes, ni ambició, ni arguments. En cosa de dos anys, tot el meu món ha caigut com l'aigua d'una cascada: amb pressió i freda! L'autocomplaença ja no és possible. He aprés algunes coses que confirmen que les meues eleccions acostumen a conduir-me a la frustració. Procure no tenir contradiccions perquè resulten odioses. Tanmateix, les que mantinc no fan sinó donar-me la raó. Mentida. Procure que res m'afecte perquè no pairia més ensopegades amb la realitat. Ja no puc sostindre ni les preferències, ni els gustos, ni l'oci i encara pitjor: crec que ja ni en vull. No trobe instruments que em facen remuntar. Tampoc vull encomanar-me a projectes ni utopies que no puc controlar perquè la consciència la tinc cremada. Desencant. 


..."¡Dejadme entrar, seres únicos, por una vez, verme único!
De los que gritas al ver "¡qué sexis son!)"
Y a veces pienso que en el mundo real, hay tres bandos,
los unos que viven y otros que lo intentan.
Los terceros... solo sueñan.
Si leyeras mis ideas, pensarías que,
soy el hombre equivocado."...*

Fer-me tan petit que ja no hi capiga res. Una condensació tal que implosione. Big bang. Nàixer, novament. Contemple com tothom funciona i jo reste inmòbil. Tan ajupit, tan recollit, tan futil... I ara? És just que després de tot em senta tan esgotat?
Derrota.

 "Acumules misèria rere misèria, l'apiles sobre una cullereta i ho disols amb una gota de bilis, després l'injectes sobre una vena pudenta i purulenta i comences again..." **



  El cavall és una droga honesta, perquè t'arranca totes eixes il·lusions amb què omplis la teua vida i et convenç que tot manca de sentit.**

* LOL
** Trainspotting

dimarts, 10 d’abril de 2012

Insomnet...(o com evitar levitar)


Tinc la puta sensació de penjar d'un fil...(creu-me, no com voldria),
de macar les fulles surades a l'aigua.
Eixa corada desconcertant i ambigua,
com la voluntat de toldre'm ací.

Hui de bell nou m'amarre el nuc del rest... (caram, mai prou tensat!).
Com cada jorn m'enfile al meu terrat,
on sempre hi trobe una por i un pretext:
els teus dies hàbils i el meu buit empassat.

No espere estoics, ni vull un camí fàcil.
No tinc rancúnia, ni la consciència dolguda.
Car nu d'anhels, hui sóc futur estèril.

Si cap nit levite, fugirà el pantaix?
Si cap dia és la fi, tinguem paracaiguda,
que com la ment, sense obrir, no serveix.





A T. i J.D, pel combustible vital. Tant de bo sempre tinguem la benzinera prop.

dimarts, 17 de gener de 2012

Nits que emulen l'Escòcia d'Irvine Welsh

-Me encanta esta sensación, mis pies sobre el asfalto blando por el calor primaveral, la suave brisa que te recorre todo el cuerpo, especialmente la entrepierna, sientes un inmenso poder al estar desnudo bajo las estrellas mientras un gigante vestido de ciudad sortea los coches a su alrededor. No pienso en nada mientras me la estoy meneando, no necesito recurrir a las fantasias sexuales de mi interior, solo yo desnudo y las estrellas dándome su aliento. Es muy hermoso, el tiempo vuela cuando eres joven y te masturbas.

—No serás joven siempre, Mark. El mundo está cambiando, las relaciones están cambiando, la música está cambiando,las drogas están cambiando, hasta los tios y las tias están cambiando! Dentro de unos años no habrá ni tios ni tias, solo gilipollas. No puedes quedarte aquí todo el día soñando con la heroína y con "Ziggy Pop".
—Es Iggy Pop!
—Lo que sea. De todas formas el tío está muerto.
—No lo está. Tommy lo vió en una gira el año pasado.
—La cuestión es que tienes que encontrar algo nuevo.


Trainspotting.

The machine... which I fell in love

Encara que no ho semble...jo m'enamore com la resta del planeta...Però no potser, perquè ha deixat ben clar que ell està per a altres perquè viu d'això i diu que si cap dia reunisc la pasta podré alliberar-lo...malgrat això, el visite bimestralment tot en secret quan acabe la facultat i m'escape. M'encanta quan posa per a mi i em cau la baba (i se m'oblida que altres també el toquen/desitgen) i conversem una estona i sospire per llevar-li el plàstic... i el toque i recorrec tot el màstil i li estripe aquell gemec tant 70's i ens fonem en un sol ens armònic i el faig bramar i ell a mi m'al·lucina i en acabant de tot, reste enmirallat contemplant-lo i el moment màgic es trenca quan ve el/la madamme i diu que el meu temps amb ell s'ha acabat... Minuts després quan agafe tots els trastos i baixe al carrer, reste inmòbil i melangiós observant aquella finestra... a voltes és tot tan injust.

(Quan estudiava a la facultat m'escapava a les botigues de música a tocar i provar guitarres i baixos)

...buscamos emprendedores...

Com a adult, continue sent patètic.

"Informados, instruidos, hidratados, interinos...
A veces frescos como rosas,
a veces tensos como cobras.

Liberales, liberados, levemente tatuados...
De alta cuna, de baja cama...
Hola wap@, ¿estudias o trabajas?"

Y si a los catorce dejé de jugar,
y a los diecinueve paré de crecer,
y a los veinticuatro acabé de estudiar...
Dime qué dejo ahora".

Tupé i botes...

"Esas chupas vaqueras de D&G,
habrán costado un pastón, pero les sientan muy bien.
Siempre a la avanzada, en cada temporada.

Marcando la pauta en el reciclaje,
Dándole al estándar, otra vuelta de tuerca.
Pasando TO-TAL de lo comercial.

Ya no consumo prensa popular,
¡jóvenes creadores!
sólo revistas raras de la FNAC.
Y es que este año se vuelve a llevar,
todo lo marginal!!
"

Ètica

1. Sobre la navegació vital.

Mentre reposaven a la posada, l'alumne va preguntar al mestre allò que li entelava el pensament:

- Mestre, vosté ha comparat la vida amb el periple d'Ulisses, amb una creuada almogàver o amb vagar i divagar més propi de la pirateria... Com faré per discernir què és què sóc i com he de fer?

Llavors el mestre va empassar-se una mica de ratàfia que els havien servit i tot seguit va sentenciar:

- Los que hundimos barcos, luego volamos alto. - Tot emulant la dicció ingeniosa del barroc castellà-.